FLORS D’HIVERN

Aquí teniu el meu regal de Sant Jordi. Un nou conte amb els pims i els pums com a protagonistes. Espero que el gaudiu grans i petits! Feu clic a la imatge per descarregar el conte en PDF.

La petita eruga poeta

Estic a punt d’acabar el conte “La petita eruga poeta”. Avisaré tan bon punt es pugui veure i llegir en línia.

Una petita eruga, que està fascinada pels mots, es reclou en si mateixa per fugir de les rialles mofetes dels altres. “La petita eruga poeta” és un conte infantil que permet enfocar la lectura de quatre maneres diferents:

  • Una lectura científica. El conte explica i il·lustra el procés de transformació d’una eruga en una papallona.

 

  • Una lectura centrada en el tema del bullying. Si es dóna una situació en la qual se’n riuen de nosaltres, podem buscar en el nostre interior totes aquelles coses bones que tenim, que ens fan especials, que ens fan ser nosaltres mateixos. D’aquesta manera, serem més forts per superar les adversitats i el menyspreu que ens puguin fer.

 

  • Una lectura que identifica la petita eruga amb l’artista que es reclou en si mateix per crear. És en la intimitat i en el silenci d’on surt la poesia que és capaç d’expressar les emocions més profundes.

 

  • També es por fer una lectura lúdica sense voler anar més enllà. Senzillament gaudint de l’aventura d’una petita eruga molt especial.

L’AMANDA I LA MARIETA

SETEMBRE 8, 2015

amanda-i-la-marieta-portada800

Acabo de publicar “L’Amanda i la marieta” a Amazon. El text i les il·lustracions són meves.

SINOPSI

L’Amanda té la grip i s’ha de quedar al llit. Tot d’una s’adona que a l’ampit de la finestra de la seva habitació hi ha una marieta i aconsegueix caçar-la amb una capseta de cartró. Quan s’adorm, somnia que ella mateixa es converteix en una marieta. Què farà l’Amanda quan es trobi tancada dins d’una capsa fosca i estreta?

Aquest conte ens mostra que posar-se a la pell dels altres permet veure la realitat des d’un altre punt de vista. Ens ajuda a experimentar els seus sentiments i les seves emocions per entendre millor com es poden sentir en determinades situacions.

HOW THE TORTOISE OVERCAME THE ELEPHANT AND THE HIPPOPOTAMUS

00_covertortoise800eng

JULIOL 7, 2015

I’ve illustrated an African Traditional tale and published it at Amazon to see how it works to be an ‘indie’. You can read this eBook on any device, including smart phones, tablets, and PCs. Soon I will translate it to Catalan  and Spanish. If you enjoy the book, I will be really thankful if you write a rewiew at Amazon webpage! Thank you!

Publicada a Amazon la versió en català d’aquest conte tradicional africà. La tortuga, amb un truc molt enginyós, enganya l’elefant i l’hipopòtam fent-los creure que és molt més forta que ells. Vols saber com ho fa? Descobriràs tots els detalls de l’ensarronada de la tortuga mentre gaudeixes de les il·lustracions a tot color d’aquest conte africà. Aquest llibre es pot llegir en qualsevol dispositiu, inclosos els telèfons intel·ligents, tauletes i PCs.

AESOP’S FABLES / FAULES D’ESOP

the-mice-council

by Aesop

Once upon a time all the Mice met together in Council, and discussed the best means of securing themselves against the attacks of the cat.

After several suggestions had been debated, a Mouse of some standing and experience got up and said, “I think I have hit upon a plan which will ensure our safety in the future, provided you approve and carry it out. It is that we should fasten a bell round the neck of our enemy the cat, which will by its tinkling warn us of her approach.”

This proposal was warmly applauded, and it had been already decided to adopt it, when an old Mouse got upon his feet and said, “I agree with you all that the plan before us is an admirable one: but may I ask who is going to bell the cat?”

Source: Aesop’s Fables. A new translation by V. S. Vernon Jones (1912)

Faules d’Esop

Traducció: Núria Vives

Fa molt de temps, els ratolins es van reunir en Consell i van discutir quina era la millor manera de protegir-se dels atacs del gat.

Després de debatre diverses propostes, un ratolí de cert prestigi i experiència es va aixecar i va dir: “Crec que he trobat la manera de garantir la nostra seguretat en el futur, sempre que hi estigueu d’acord i ho portem a terme: hem de posar un cascavell al voltant del coll del nostre enemic el gat i, així, la dringadissa ens advertirà de la seva proximitat.”

Aquesta proposta va ser calorosament aplaudida i ja havien decidit adoptar-la quan un vell ratolí es va alçar i va dir: “Estic d’acord amb tots vosaltres que el pla que tenim davant nostre és admirable, però… es pot saber qui posarà el cascavell al gat?”

Font: Aesop’s Fables. A new translation by V. S. Vernon Jones (1912)

THE LION AND THE MOUSE/ EL LLEÓ I EL RATOLÍ

lionandmouse

by Aesop

A Lion asleep in his lair was waked up by a Mouse running over his face. Losing his temper he seized it with his paw and was about to kill it. The Mouse, terrified, piteously entreated him to spare its life. “Please let me go,” it cried, “and one day I will repay you for your kindness.”

The idea of so insignificant a creature ever being able to do anything for him amused the Lion so much that he laughed aloud, and good-humouredly let it go.

But the Mouse’s chance came, after all. One day the Lion got entangled in a net which had been spread for game by some hunters, and the Mouse heard and recognised his roars of anger and ran to the spot. Without more ado it set to work to gnaw the ropes with its teeth, and succeeded before long in setting the Lion free.

“There!” said the Mouse, “you laughed at me when I promised I would repay you: but now you see, even a Mouse can help a Lion.”

Source: Aesop’s Fables. A new translation by V. S. Vernon Jones (1912)

Faules d’Esop

Traducció: Núria Vives

Un lleó, que dormia plàcidament al seu cau, va ser despertat de cop per un ratolí que li va caure sobre la cara. El lleó va perdre els estreps i el va atrapar amb la seva pota. Estava a punt de matar-lo, però el ratolí, aterrit, li va pregar que li perdonés la vida. “Si us plau, deixa’m anar −va suplicar− i un dia et compensaré per la teva generositat.”

La idea que una criatura tan insignificant alguna vegada fos capaç de fer qualsevol cosa per ell va divertir tant el lleó que va esclatar a riure i, amb bon humor, el va deixar anar.

Però al cap i la fi l’oportunitat del ratolí va arribar. Un dia el lleó es va enredar en una xarxa que havien parat uns caçadors. El ratolí el va sentir, va reconèixer els seus rugits d’ira i va córrer cap allà on es trobava. Sense més ni més es va posar a rosegar les cordes de la xarxa amb les seves dents i, al cap de poc, va poder alliberar el lleó.

“Fet! −va dir el ratolí−. Et vas riure de mi quan vaig prometre que et pagaria el favor, però ara ja ho veus, fins i tot un ratolí pot ajudar un lleó!”

Source: Aesop’s Fables. A new translation by V. S. Vernon Jones (1912)